Bibliografia

Bibliografia  sobre Josep Puig i Cadafalch

  • AA.VV. :  Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893-1993. Centenari  de la consagració de la basílica. Grup d’Història del Casal, Mataró, 1993.
  • AA.VV. : Josep Puig i Cadafalch. El llegat d’un renaixentista contemporani a Mataró i Argentona. Aj.  de Mataró –A. d’ Argentona,  Mataró, 2002.
  • AJUNTAMENT DE MATARÓ i ARGENTONA. Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Barcelona; Tesys SA, 2001.
  • ALBERT I CORP, Esteve: Quatre boigs de Mataró. Combat per Catalunya: 1930-1937. Mataró, 1979. Caixa d’Estalvis Laietana – Editorial Rafael Dalmau. Accèssit Premi  Iluro 1977.
  • ALCOLEA, Santiago: Puig i Cadafalch. Barcelona: Institut Amatller d’Art Hispànic: Lunwerg, cop. 2006.
  • ALCOY i PEDRÓS, Rosa: Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. Barcelona: Institut Amatller d’Art Hispànic, DL 2002.
  • AMAT I TEIXIDÓ, Jordi: Josep Puig i Cadafalch Polític (1902-1924). Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001.
  • BALCELLS, Albert: Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003.
  • BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar: Guia Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona. Mataró, 2001. Patronat Municipal de Cultura de Mataró – Ajuntament d’Argentona.
  • BASSEGODA i NONELL, Joan: Puig I Cadafalch. Barcelona, 1985. Edicions de Nou Art Thor (Gent Nostra, 42).
  • BLOC MATARONÍ: Una manera de fer història. Mataró, 1990. Patronat de Cultura de Mataró – Editorial Alta Fulla (Caps de Bou, 16).
  • BOHIGAS, Oriol: Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Barcelona, 1973. Editorial Lumen.
  • BONET i GARI, Lluís: Les masies del Maresme. Barcelona, 1983. Centre Excursionista de Catalunya.
  • BOSCH-GIMPERA,  Pere: Memòries. Barcelona, 1980. Edicions 62.
  • BUSQUÉ i BONAMUSA, Gràcia: Un segle de Modificacions a MataróEscrit, 93. Mataró, juny de 1993, pàgs. 51-53.
  • CABANA, Francesc: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.
  • CABRÉ, Tate: Ruta del Modernisme: Puig i Cadafalch. Barcelona: Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Ajuntament de Barcelona: Mediterrània, 2001.
  • CALSAPEU, Jaume: “Del Café al Teatre: de la saleta a la Sala” a Clariana i Coll, Josep M. (coord.) Sala Cabañes. 75 anys. 1916-1991. Mataró, 1991.
  • CALVET, Agustí (Gaziel): Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1893-1914). Memòries. Barcelona, 1958.
  • CAMBÓ, Francesc: Memòries (1876-1936). Barcelona, 1981. Editorial Alpha.
  • CAMPS i ARBOIX, Joaquim de: La Mancomunitat de Cataluny. Barcelona, 1953. Bruguera (Quaderns de Cultura, 94).
  • CIRICI i PELLICER, Alexandre: “La arquitectura de Puig i Cadafalch” a Cuadernos de Arquitectura, 63. Barcelona, 1966. Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya y Baleares. “Puig i Cadafalch, somni, civilització i riquesa” a L’art català contemporani. Barcelona, 1970. Edicions 62. L’arquitectura de Puig i Cadafalch. Barcelona, 2001. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
  • CLAVELL i NOGUERAS, Jaume: Argentona, història i records. Argentona, 1990. L’Aixernador. La Colonia “Espartaco” de Argentona, refugio de víctimas de Guerra. Barcelona, 1937. CNT-FAI.
  • CORTS i BLAY, Ramon: Josep Puig i Cadafalch: un polític catalanista i catòlic: els fets de Corpus de Barcelona de 1919. Mataró: (s.n.) , 2002 (Girona: Palahí Arts Gràfiques).
  • COSTA, Francesc: “ Els cacics d’Argentona”. Argentona, 1989. L’Aixernador. “El misteri de l’obra d’en Puig i Cadafalch que no va fer en Puig i Cadafalch i que va fer en Puig i Cadafalch” a MataróEscrit, 73. Mataró, Juny de 1992, pàg. 42. “El Parc de Mataró, ja és centenari” a MataróEscrit, 84. Mataró, juny de 1993, pàgs. 34-36.
  • CUYÀS, Emmanuel: El manyà encès. En Terri de Mataró explica la seva vida. Barcelona, 1985. Editorial Pòrtic.
  • DEL ARCO: “La gente conocida vista por Del Arco: José Puig i Cadafalch” a Voy, 3. Barcelona, 19 de Febrer de 1952.
  • FERRÉS, Xavier; FOLCH, Andreu; FOLCH, Ramón: Eduard Ferrés i Puig. Arquitecte. Vilassar de Mar, 1997.
  • FONTBONA, Francesc; MIRALLES, Francesc: “Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917” a Història de l’Art Català, vol. VIII, Barcelona 1985. Edicions 62.
  • FRANQUESA SIVILLA, Antonio: Topografía médica de Mataró y su zona. Barcelona, 1889. Fundació Laietana. Mataró, s/d. Caixa d’Estalvis Laietana.
  • GARCÍA ESPUCHE, Albert; GUÀRDIA i BASSOLS, Manuel: La construcció d’una ciutat: Mataró 1500-1900. Mataró, 1989. Patronat Municipal de Cultura de Mataró – Editorial Alta Fulla (Caps de Bou, 11).
  • GRAU, Ramón; LÓPEZ GUALLAR, Marina: “La teoria històrica de l’arquitectura d’en Puig i Cadafalch” a Artilugi, 12. Barcelona, 1981. Topografía médica de Mataró y su zona. Barcelona, 1889.
  • GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim: Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artistich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001. Puig i Cadafalch i Ripoll. Vitel.la. Butlletí d’informació cultural de Ripoll, núm. 7. Ripoll, juliol 2001.
  • JARDÍ, Enric: Puig i Cadafalch. Arquitecte, polític i historiador de l’art. Premi Iluro 1974. Mataró, 1975. Caixa d’Estalvis Laietana.
  • INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: Jornades científiques (2001). Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània. Barcelona, 2003.
  • LLOVET, Joquim: “El pla de sanejament del subsòl de Mataró de 1894” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 51. Mataró, gener de 1995, pàgs. 31-37.
  • MANENT, Josep: Dietaris, 1877-1891. Inèdits.
  • MARTÍNEZ RUÍZ, José (AZORÍN): “Puig i Cadafalch” a La Veu de Catalunya, 17 d’abril de 1906.
  • MESECKE, Andrea: Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Katalanisches Selbstverständnis und Internationalität in der Architektur. Frankfurt am Main, 1995.
  • MESTRES, Apel.les: “Adeu al Sigle” a La Campana de Gracia, 5 de gener de 1901.
  • MISCEL.LÀNIA PUIG i CADAFALCH: Recull d’estudis d’arqueologia , d’història de l’art i d’història oferts a Josep Puig i Cadafalch per la Societat Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1947-1951.
  • MODERNISME AL MARESME: El llegat de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch – Catalan Art Nouveau at Maresme: the legacy of Domènech i Montaner and P. Barcelona: Diputació de Barcelona. Oficina de Promoció Turística, DL 2002.
  • MORALES MIRANDA, Jorge: Guía Práctica para la interpretación del Patrimonio. Sevilla: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 1998.
  • PELLICER i PAGÉS, José M.: Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró, 1887.
  • PERMANYER, Lluís: Josep Puig i Cadafalch. Barcelona: Polígrafa, cop. 2001.
  • PLA, Josep: Francesc Cambó. Materials per a una història. Barcelona, 1973. Destino (Obra Completa, volum XXV). “El senyor Puig i Cadafalch” a Retrats de passaport. Barcelona, 1982. Destino (Obra Completa, volum XVII).
  • POU PARERA, Josep, Pvre.: El convent i comunitat de Monges Caputxines de Mataró. En el transcurs de dos cents anys. Barcelona, 1922.
  • PRAT DE LA RIBA, Enric: “En Puig i Cadafalch” a la Veu de Catalunya, 7 de setembre de 1905.
  • PUIG i CADAFALCH, Josep: El llegat d’un renaixentista contemporani a Mataró i Argentona. Barcelona: Treballs gràfics SA, 2002. “Lo castell de Burriac” a El Semanario de Mataró, 19 d’Agost  de 1883. “Lo campanar de l’església” a El Semanario de Mataró, 23 de setembre de 1883. “Lo castell d’en Nofre Arnau” a El Semanario de Mataró, 8 de desembre de 1883. “Estudio físico sobre la natación” a El Semanario de Mataró, 12 i 19 d’octubre, 1 i 16 de novembre i 14 de desembre de 1884 i 11 de gener de 1885. Notes arquitectòniques sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa”. Memòria que obtingué el premi de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques als Jocs Florals de Barcelona de 1889. Barcelona, 1889. Estudi d’arqueologia arquitectònica sobre el sepulcre romà de Fabara, anomenat “La Casa dels Moros”. Amb Casimir Brugués i Escudé. Memòria que obtingué el premi de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques als Jocs Florals de Barcelona de l’any 1888. Barcelona, 1892. “Certamen literari a Mataró” a La Veu de Catalunya, 14 d’octubre de 1902. “La difamació contra els regidors catalanistes” a la Veu de Catalunya, 18 de maig de 1903. L’oeuvre de Puig i Cadafalch. Architecte 1896-1904. Architecture: Decoration: Mobilier: Serrurerie: Carrelages, &., &. Barcelona, 1904. L’Arquitectura romana a Catalunya. Edició segona del volum primer, llibre primer, de L’Arquitectura Romànica a Catalunya. Barcelona, 1934. “Com s’inicià el Museu de Mataró” a Museu, any 1948, pàgs. 62-63. Memòries. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. Puig i Cadafalch i la col·lecció de pintura romànica del MNAC. Barcelona: MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2001. Josep Puig i Cadafalch: La arquitectura entre la casa y la ciudad: 4 de diciembre de 1989-11 de febrero de 1990. Centro Cultural de la Fundación Caja de Pensiones, Barcelona. Puig i Cadafalch, Josep, 1867-1956. Fundación Caja de Pensiones: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1989.
  • QUADRADA, Oriol: “El centenari de Puig i Cadafalch i en Comas” a Homenatge a Antoni Comas i Pujol. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 11. Mataró, juliol de 1981. MASM, pàgs. 24-26.
  • RIBAS i BERTRAN, Marià: El poblament d’Iluro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro. Premi Rubió i Lluch, 1949. Barcelona, 1952. Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XII). Els orígens de Mataró. Premi Iluro, 1963. Mataró, 1964. Caixa d’Estalvis Laietana. Història de Mataró. Història d’un final tràgic. Mataró: Institut Municipal d’Acció Cultural, DL 2010. “Troballa de mosaics romans a l’antiga Casa Guanyabens” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 9. Mataró, desembre de 1980. MASM.
  • RIBAS i PIERA, Manuel: Josep Puig i Cadafalch, cofundador i membre il·lustre de l’IEC . Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1996.
  • RIQUER i PERMANYER, Borja: L’últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista davant la guerra civil i el primer franquisme. Vic, 1996. Eumo (Referències, 19).
  • RIQUER i PERMANYER, Borja; CULLÀ i CLARÀ, Joan B.: “El franquisme i la transició democràtica 1939-1988”, a Pierre Vilar (dir.) Història de Catalunya vol. VII. Barcelona, 1989. Edicions 62.
  • ROHER, Judith; SOLÀ-MORALES, Ignasi de (coord.): J. Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona, 1989. Fundació Caixa de Pensions i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
  • SALA, Teresa-M.: El Modernisme. Barcelona: Angle Editorial, 2008.
  • SALAS i OLIVERAS, Ramón: De quan jo era noi (de l’última dècada del segle XIX a la segona del XX). Mataró, 1991. 2a. edició.
  • SALICRÚ i PUIG, Manel: “Un centenari a tenir en compte” a Boletín de la Asociación de Antiguos Alumnos. Escuelas Pías de Mataró, núm. 147. Mataró, Octubre de 1967. “Exposició d’homenatge a Josep Puig i Cadafalch” a Boletín de la Asociación de Antiguos Alumnos . Escuelas Pías de Mataró, núm. 150. Mataró, gener de 1968. Crònica del temps de guerra a Mataró (1936-1939). Mataró, 1989. MASM
  • SOLÀ-MORALES, Ignasi de: Arquitectura Modernista. Fi de segle a Barcelona. Barcelona, 1992. Editorial Gustavo Gili.
  • TASIS, Rafael (Pere Bernat): “El paper polític de la burgesia catalana”, a la Nostra Revista, número 19-20. Mèxic D.F., gener-febrer 1957, reproduït a Pierre Vilar (dir.), Història de Catalunya, vol. VIII. Barcelona, 1990. Edicions 62.
  • TERMES, Josep: “De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil 1868-1939”, a Pierre Vilar (dir.), Història de Catalunya, vol. VI. Barcelona, 1987. Edicions 62.
  • TUÑON DE LARA, Manuel (dir.): Història de España, VIII: Revolución burguesa, oligarquía y constitucionalismo (1834-1923). Barcelona, 1990. 2ª edición. Ed. Labor.
  • URRUTIA, Ángel: Arquitectura española. Siglo XX. Madrid, 1997. Ediciones Cátedra.
  • VELLVEHÍ i ALTAMIRA, Jaume: Josep Puig i Cadafalch i els Jocs Florals. Grup d’Història del Casal. Mataró. 2001. Josep Puig i Cadafalch: esbós inèdit de l’estendard ofrenat a Ripoll el 1893. Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Mataró, febrer 1994, núm. 2.
  • VILADEVALL i MALGA, Lluís; PUIG i CADAFALCH, Josep: Memòria sobre el estado       sanitario de la ciudad de Mataró, presentada a la Junta de Sanidad por… Mataró, 1895.

FONTS ELECTRÒNIQUES: FONTS ELECTRÒNIQUES-1FONTS ELECTRÒNIQUES-2

FONTS ELECTRÒNIQUES-3