Joaquim Graupera. “L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents”

El passat 7 de novembre de 2017 el doctor Joaquim Graupera va pronunciar una conferència sobre “L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents”, organitzada per la nostra entitat dins dels actes de l’Any Puig i Cadafalch, a la sala de la Fundació Iluro.

El senyor Esteve Mach, president de la nostra associació, va presentar el conferenciant: Doctor en història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La tesi doctoral va ser sobre “L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI)”. Treballa com a docent a l’àrea de Ciències Socials a l’Escola Pia Balmes de Barcelona. Ha participat en congressos, cursos i seminaris i ha publicat diversos llibres, opuscles i articles. Col·labora, des del 2007, al programa “El racó”, a Mataró Ràdio.

Ha estat co-fundador del Grup d’Història del Casal de Mataró, membre de l’equip del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, soci fundador i vocal de la nostra associació “Amics de Josep Puig i Cadafalch. Actualment forma part de la Junta d’Amics de l’Art Romànic, com a secretari.

Ha obtingut diversos premis: el CIRIT, per fomentar l’esperit científic del Jovent (2002); el del “Millor Bloc de societat” pel bloc “Maresme Medieval” (2009) i la “Beca de Recerca local d’Alella”. I és al Diccionari d’historiadors de l’art català.

Joaquim Graupera va oferir als assistents una conferència molt ben estructurada, dividida en cinc apartats amb el suport d’un acurat i didàctic Power Point.

Va començar anunciant que parlaria sobre com Puig i Cadafalch va construir el seu pensament i el primer apartat era sobre “El context històric” esbossant que va néixer en el període que es coneix com a la Restauració (1875-1898) on predominava a Espanya l’alternança de conservadors i liberals. I a Catalunya amb la Renaixença (1833-1892) amb Bonaventura Aribau, escriptor autor de l’”Oda a la pàtria”. A Europa Johan Gottfield von Herder (1744-1803) abonava el corrent de la nació com a fenomen natural. El segon apartat sota el lema “Influències a l’escola primària i secundària” va parlar del seu pas per l’Escola Pia de Santa Anna. Al Power Point s’hi podia llegir un fragment de les Memòries on Puig diu “”De la meva vida d’estudiant de batxillerat en conservo records més precisos. Fou l’entrada al col·legi el que despertà el meu primer sentiment de català vexat per la imposició d’una llengua que no era la meva ni de la meva nissaga”. Destacà Graupera la influència del pare Francesc Sallerès, de Sabadell i el Pare Tomàs Viñas (que posteriorment, afegim nosaltres, Prepòsit General de l’Escola Pia, a Roma), que foren professors seus. Altres que l’influenciaren fou el P. Gabriel Cardona, mossèn Jaume Collell, sacerdot aquest i escriptor de Vic. Puig i Cadafalch, adolescent, col·laborà escrivint a la publicació Acadèmia Calasància. Posteriorment, ja en la seva etapa universitària i a la Llotja del carrer Avinyó a Barcelona va ser alumne d’arquitectura d’Elias Rogent i també de Lluís Domènech i Muntaner, professors d’arquitectura que esdevindrien  un referent en la seva personalitat i en la recerca.

El tercer apartat “Eugene Emmanuel Viollat-le-Duc L’Impacte dels aprenentatges”, rellevant arquitecte francès que, segons Graupera, va difondre a Europa l’arquitectura medieval. De Jean A.  Brutails, un arxivista i historiador de l’art medieval del sud-oest de França. Rebé influències de Josep Gudiol i Cunill, sacerdot de Vic, arqueòleg i historiador de l’art català, autor de “les nocions d’arqueologia sagrada catalana” (1902).

El quart apartat sobre “Excusionisme científic” parlà del Puig i Cadafalch de quan era soci de  l’”Associació Catalana d’Excursions Científiques” (1876) entitat que es dividia en tres seccions: científica, artística i literària que, posteriorment, patiria una escissió de la qual neix el centre Excursionista de Catalunya (CEC). Puig i Cadafalch hi va col·laborar intensament en treballs de camp que es publicaren en el seu butlletí. Poc després neix a Mataró l’Agrupació Científico-Excursionista (1899), dins d’aquest corrent. L’any 1907 Josep Puig i Cadafalch, que havia estat un dels fundadors de l’Institut d’estudis Catalans, dirigeix i participa a l’expedició científica a la Vall de Boí a l’estudi de l’art romànic i també per evitar o mitigar l’espoli que estava sofrint.

El cinquè i darrer apartat es titulava “Influències de l’àmbit local” Joaquim Graupera va parlar de la seva participació a la fundació de l’entitat “Associació Artística Arqueològica Mataronesa” (1888). També participà a la fundació del primer Museu de Mataró (1894). En aquesta època Puig i Cadafalch estableix amistat amb Josep M Pellicer, professor de Valldemía i autor dels  Estudis històric-arqueològics sobre Iluro, antiga ciutat de l’Espanya tarragonina, regió Laietana, (Mataró, 1887). S’’implica amb Pellicer i Terenci Thos i Codina, catedràtic d’economia, poeta, home de la Renaixença, en la reconstrucció del monestir de Ripoll. Ell i Emili Cabanyes participen en el disseny de l’estendard que es penjaria l’any (1893) i que seria destruït durant la Guerra Civil (1936) i reposat l’any 1997 pel Grup d’Història del Casal.

S’obrí un torn de paraules amb diverses intervencions. I va cloure l’acte el president senyor Esteve Mach que lliurà la medalla de la nostra associació, dissenyada pel soci Manuel Cusachs i Xivillé, al conferenciant doctor Joaquim Graupera.

Manuel Cusachs i Corredor

 

20171107_193805_HDR[1] 20171107_193812_HDR[1] 20171107_194102_HDR[1] 20171107_202739_HDR[1] 20171107_204706_HDR[1] 20171107_204714_HDR[1]

 

 

Bookmark the permalink.

Comments are closed