L’arquitecte

treballant

L’arquitecte eclèctic.
Puig fou un arquitecte eclèctic.  Massa jove per encasellar tota la seva obra dins del modernisme i massa gran per culminar-la dins del noucentisme.
Un eclecticisme  que es produirà en diverses direccions alhora.
D’una banda, el seu enorme coneixement de la història de l’arquitectura el farà incorporar, al llarg de la seva vida professional, influències i elements de l’arquitectura grega, del gòtic, de l’arquitectura àrab, de la de tota la península ibèrica, dels diversos corrents del modernisme europeu i fins de l’arquitectura nord-americana.
Altrament, Puig incorporava influències d’estils diversos en el mateix edifici: columnes jòniques, garlandes noucentistes,  tribunes barroques, finestres medievals, seqüències visuals àrabs, influències medievals alemanyes o dels Països Baixos. Més endavant, seran totes les modalitats europees del modernisme – que coneixia perfectament –  com les belgues de Van der Velde o Víctor Horta, les austríaques de Wagner i d’Olbrich, les angleses de Voysey o les de l’escocès Mackintosh.
Però la influència que més el caracteritza és, sens dubte, la de l’arquitectura gòtica.   Puig es reclama inspirat pel gòtic : “Totes les meves obres han nascut de la mateixa font: un intent de renovar l’art gòtic. No un gòtic de fira….no un gòtic del temps de Lluis XV, gòtic de guix o de cartró pedra, no un gòtic a la Viollet-le-Duc… sinó amb la pretensió de fer reviure son esperit, impregnat de l’art del nostre temps”…

La passió per l’artesania i els oficis.
Per ascendència familiar se sentirà vinculat a la importància dels oficis . Els patrons de la industria de les randes i les puntes de coixí que acompanyaren la seva infantesa, no són aliens als seus dissenys de ceràmica o de serralleria.
El forjador Manuel Ballarin, el mosaïcistes Bru o Maragliano, l’estucador Joan Paradís,  el vitrallers Rigalt o Amigó, els escultors Eusebi Arnau, Joan Llimona,  Pere Blay, Alfons Jujol,  el ceramista Enric Monserdà, l’ebenista Gaspar Homar, entre d’altres,  ornamentaran els seus edificis amb excel·lents obres d’art.
Puig era un arquitecte “total”. És sabut de tothom que  era, també,  doctor en Ciències Físiques i Matemàtiques i que havia fet Belles Arts.
A l’Escola d’Arquitectura de Barcelona hi donà classes de resistència de materials i de hidràulica.
El coneixement tan profund i extens de tots els moments i elements de l’obra arquitectònica, des del subsòl, passant per l’estructura i acabant amb els més mínims detalls de decoració i del mobiliari, li permetran realitzar les obres en un temps record i una qualitat exquisida.
Puig va ser l’arquitecte de moda de la burgesia catalana: els Raventós, Pich i Pon, Amatller, Baró de Quadras, Casarramona, Bofarull, Terradas, Baladia, Llorach…. foren clients seus;  amb independència de la seva tendència política.
Per la majoria dels quals projectà també  els panteons funeraris com, així mateix,  pels Macià, els Valldaura,  Cambó,  Monserdà,  Dam, entre d’altres.
L’any 1904, en ocasió de celebrar-se el Congrés Internacional d’Arquitectura a Madrid, Puig s’hi presentà amb un llibre editat en francès : “L’oeuvre de Josep Puig i Cadafalch.”    Demostrava, així, l’interès que l’arquitectura catalana fos coneguda a l’estranger, de la mateixa manera que en tots els altres àmbits de la cultura ho va intentar i ho va aconseguir, al llarg de la seva vida.

Producció arquitectònica
Xavier Barral ha fet un inventari de la seva producció arquitectònica. Comptant obra decorativa, arquitectònica, panteons, monuments, creus, restauracions, projectes… n’hi surten 220 entre 1892 i 1947.
Puig deixà, a Catalunya, una dotzena d’obres declarades monuments nacionals  ( BCIN)  i 26 protegides com monuments locals ( BCIL ) que esdevenen, així, un clar testimoni de la qualitat del seu treball.
L’inventari cita obres a Biarritz, Valladolid, Madrid, Cambridge (USA) o la sala del Foment del Treball Nacional en el Pavelló d’Espanya de l’Exposició de Brussel·les, el 1910.
Crec que mereixen especial atenció el projecte del Palau de la Pau a La Haia (1906),  que recorda el Westminster londinenc o el parlament de Budapest i el projecte d’església votiva per a Buenos Aires (1909),  fet en col·laboració amb Josep Goday,  quina torre central  fa pensar en l’agulla de la Sainte Chapelle de Paris.

Puig, dibuixant de Barcelona.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, Puig contribuí poderosament a la reforma del que ara és la Via Laietana (1913).  Va triar el tram central interessat, com estava, a trobar una articulació positiva amb la Barcelona romana i medieval, amb les visuals a la catedral…etc…
Un tema municipal molt important que se li plantejava a Barcelona era l’annexió dels nous municipis: Sants, Gràcia, Horta….  El Pla Cerdà no ho preveia i la seva rigidesa ho dificultava. Puig fou promotor del concurs internacional per a establir el que s’anomenà Pla d’Enllaços, que va guanyar l’arquitecte Lleó Jaussely.
Puig tenia una enorme capacitat de síntesi, de gestionar temes de gran complexitat.
Un exemple especialment clar, a l’abast de molt poques persones, és el seu projecte d’ordenació de la muntanya de Montjuic i, en especial, de l’exposició de 1929.  L’eix de Montjuic és l’únic eix monumental de Barcelona, comparable a d’altres semblants de París o de Viena, però amb un territori molt més accidentat en el cas de Barcelona.    L’encàrrec li fou retirat després del cop de Primo de Rivera, però Puig  hi va deixar els pavellons reials i les quatre columnes, com també tota l’estructura i la imatge del conjunt.
També li fou retirat l’encàrrec de la reforma de la Plaça de Catalunya, que anà a parar (1924) a l’arquitecte Francesc de Paula Nebot.

Puig, restaurador de monuments
El nombre de monuments restaurats per Puig no és molt gran. Això sí, d’una gran importància. Parlem de les esglésies visigòtiques de Terrassa, de Sant Joan de les Abadesses, del Palau de la  Generalitat, del monestir de Sant Miquel de Cuixà, de Sant Martí Sarroca, de la Seu de Solsona, de Santa Cecília de Montserrat, del monestir de Sant Benet de Bages, de la catedral de la Seu d’Urgell.
Però, tant com la seva actuació directe en els monuments que restaurà, és important el fet que crearà escola, influint Adolf Florensa, César Martinell o Camil Pallàs.

Obres, Restauracions, Decoracions i Projectes de J. Puig i Cadafalch
El següent llistat inclou tota l’obra coneguda de Puig i Cadafalch; ja siguin obres, restauracions, decoracions o projectes no realitzats.
La font més abundosa ha estat el llistat de Xavier Barral que consta en el llibre “Josep Puig i Cadafalch, escrits d’arquitectura, art i política”, publicat per l’IEC el 2003.  Aquestes dades s’han complementat i confrontat amb les que consten en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb les de la “Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona de l’any 2001″,  i amb les que aporta Raquel Lacuesta en la publicació “Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània”, editada per l’IEC, a cura d’Albert Balcells, el 2003.
El propi llibre de Puig, en francès, “L’oeuvre de Puig i Cadafalch” de 1904, també aporta dades que no figuren en els llistats anteriors.
Diversos particulars s’han adreçat a la nostra Associació aportant documentació que permet incorporar obres de Puig.
Malgrat que aquest llistat sigui probablement, a març del 2019, el llistat més complet, cal dir que hi poden haver dates i/o localitzacions equivocades.
I encara poden constar en el llistat obres repetides, en constar amb noms diferents degut a la compra de la mateixa casa per successius propietaris. Sobretot quan no hi consta la localització, que permetria aclarir que es tracta de la mateixa casa.
En diferents fonts les dades i dates no coincideixen.
En alguns casos, en recórrer a les fotografies existents es pot observar que dates que apareixen en la façana, no coincideixen amb les dels diversos inventaris.
El fet que no poques obres de Puig no fossin signades per l’autor, en complica l’inventari que resta, necessàriament, obert.
Amb tot, creiem que aquest inventari, per ordre alfabètic de municipis, pot ajudar a estudiosos i particulars a localitzar les obres de Puig.
Aquesta és la intenció de la nostra Associació, que agrairà tota mena de contribució que aclareixi dades i/o aporti nous coneixements sobre l’obra de Puig i Cadafalch.

Punxeu el document adjunt:

OBRA TOTAL DE PUIG

Esteve Mach i Bosch
Arquitecte
Argentona 2019