L’arquitecte

Puig i Cadafalch va obtenir el títol d’arquitecte de la Universitat de Barcelona l’any 1891, amb 24 anys. L’any següent va obtenir la plaça d’arquitecte municipal a l’Ajuntament de Mataró (1892-1896) que, degut a les seves grans inquietuds, aviat li va anar petita. Al 1895 va començar a rebre encàrrecs a Barcelona, on va construir les millors cases per a la burgesia del moment i va projectar importants canvis urbanístics (Montjuïc o la Plaça de Catalunya), que per raons polítiques no es van materialitzar. La seva trajectòria com a arquitecte és molt personal i va coincidir amb el Modernisme i amb el Noucentisme, veient-se minvada molt sovint degut a la seva gran dedicació a la política primer, a l’exili i a un expedient de depuració després.
El seu llegat és immens i multidisciplinari. La perspectiva dels anys li dóna cada vegada més valor tant al personatge com a la seva magnífica obra.

(Text de Montserrat Blanch. Any Puig i Cadafalch. 2001).

treballantBARCELONA:

1. Eixample
Casa Amatller (1898-1900)
Casa Casaramona (1921-1924)
Casa Puig i Cadafalch (1917)
Casa Serra (1903-1908)
Casa Company (1911)
Palau Baró de Quadras (1902-1906)
Casa Terrades o “de les Punxes” (1903-1905)
Casa Macaya (1898-1900)

2. Plaça Catalunya i Barri Gòtic
Casa Guarro (1923)
Obertura de la Via Laietana (1908-1958)
Temple romà de Barcelona Casa Martí o “Els Quatre Gats” (1895-1896)
Casa Pich i Pon (1920-1921)

3. Montjuïc
Fàbrica Casaramona (1912-1913)
Palau d’Alfons XIII i Palau de la Reina Victòria Eugènia (1918-1923)
Escales i Mirador del Palau Nacional Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
La Font del Gat (1923?)

4. Sarrià-La Bonanova
Casa Muley Afic (1911-1914)
Casa Sastre i Marquès (1905)
Casa Muntadas (1902)
Casa Pastor de Cruïlles (1903-1904)

OBRES FORA DE BARCELONA

Mataró
Casa Coll i Regàs (1897-1898)
“El mercat del Rengle”(1892-1893)
“La Confianza” (1894-1896)
Casa Parera (1894)
Remodelació del Saló de Sessions de l’ajuntament de Mataró (1893)
La Beneficiència (1892)
Casa Sisternes, casa de llogaters (1893)
Fàbrica Cabot i Barba (1897-1907)

Argentona
Can Garí (1899-1900)
Torre d’aigües
Casa d’estiueig Puig i Cadafalch (1897-1905)
Can  Calopa (finals del s.XIX)
La capella del Sagrament (1896-1897)
Restauració de l’església de Sant Julià (1902-1904)

Sant Sadurní d’Anoia
Caves Codorniu: Conjunt monumental de les caves i la Cava Reventós (1898-1915)

Muntanya de Montserrat
Rosari Monumental; estació del cremallera; reforma del monestir (claustre i façana del Temple); urbanització de l’entorn i restauració del monestir de Santa Cecília.

Lloret de Mar
Panteó Costa (1902)
Ermita de la Verge de Gràcia (1898)
Creu de Terme (1903)

EDIFICIS DESAPAREGUTS

Barcelona

Joieria Macià (1893)
A les fotografies d’època de l’establiment s’aprecia una decoració neoclàssica amb detalls escultòrics neomedievals a la cantonada i neoclàssics a les mènsules de l’entrada.

 Farmàcia del Dr. Sastre i Marquès Carrer
Alguns elements decoratius com el fanal i uns mosaics i vitralls, es troben actualment al Departament d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser enderrocada en el marc legal del PERI del barri del Raval.

Hotel Términus (1903)
Es tractava de les reforma d’un hotel, d’estil barroc molt florejat a l’exterior amb coronament de pinyó ondulat. Com el seu nom indica, estava just davant del baixador del tren.

Casa Trinxet (1902-1904)
Amb un coronament que recorda al de l’Hotel Términus, i que alguns autors han relacionat amb el secessionisme vienès, l’edifici va hostatjar durant molts anys una escola i va ser enderrocat l’any 1968.

Casa Llorach (1903-1904)
Amb un ampli jardí amb tancament d’obra de suaus ondulacions, que donava al carrer de Muntaner, la casa d’Isabel Llorach (dinamitzadora cultural de la Barcelona anterior a la Guerra Civil), d’inspiració alpina o centreeuropea lluïa uns magnífics esgrafiats a la façana principal. En el seu lloc, avui hi ha un bloc de pisos i a la porteria, encara es conserven una mostra de les columnes de marbre que havien format part del menjador de la casa.

Bar Torino (1902)
El projecte va ser dirigit per Ricard Capmany i endegat pels arquitectes Puig i Cadafalch, Pere Falqués i Antoni Gaudí (que hi projecta el Saló dels fumadors). El mobiliari era de Thonet, l’escultura decorativa de Massana i Bruzzi, la pintura al fresc de Saumell i García i el ferro de Ballarín.

Casa Carreres, Torre Margarita (1908-1913)
Es tractava d’una construcció neoclàssica, molt geomètrica, amb grans jardins i passeigs amb pèrgoles que salvaven els desnivells per mitjà d’escalinates i balconades amb balustrades.

Casa Bertran i Musitu
No documentada.

Joieria Miele
D’estil déco, va rebre una menció honorífica.

Casa Borrell
Era una torre amb jardí, de línies molt geomètriques.

Casa Isidre Gasol
No documentada.

Casa Capella
D’estil alpí.