L’historiador de l’art i arqueòleg

Ramon ManentJosep Puig i Cadafalch és ben conegut com una de les grans personalitats de l’arquitectura modernista catalana. Tanmateix, qualsevol aproximació imparcial a la seva figura el descobreix ben aviat com un treballador incansable i, sobretot, polifacètic, bolcat a activitats variades que, sense desplaçar en cap moment el seu treball com a arquitecte i dissenyador, ens porta a valorar la seva tasca en altres terrenys, de la política a l’arqueologia passant per la història de l’art i, especialment, de l’arquitectura. Dins d’aquesta pluralitat d’iniciatives la restauració també va aflorar com una preocupació mantinguda que es desenvolupa de forma paral·lela i que l’acompanya de forma intermitent. Les seves intervencions en aquest àmbit tindran lloc al llarg de les tres primeres dècades del segle XX.

En certa manera, la seva dedicació a la restauració de monuments pot ser entesa com un punt de trobada, una síntesi de tots els seus interessos i ens mostra fins a quin punt la dedicació de Puig a tots ells es correspon a un plantejament coherent per part seva. Restaurar els vells edificis catalans té per a ell un vessant cívic i patriòtic, pel que té de recuperació dels signes d’una identitat nacional, i això entronca amb la seva dedicació a la política catalanista…

Però aquesta tasca la dur a terme no amb un apassionament romàntic si no amb el rigor científic que parteix del seu profund estudi de les obres. Puig fou el millor coneixedor del seu temps de l’arquitectura catalana antiga, amb un prestigi com a historiador de l’arquitectura medieval que depassa de molt l’àmbit local. En virtut d’aquest doble interès cívic i històric, i de vegades amb el suport d’algunes institucions polítiques i culturals de Catalunya aleshores de creació recent, com l’Institut d’Estudis Catalans o la mateixa Mancomunitat, va tenir ocasió de dirigir i orientar la restauració d’alguns monuments. No oblidem que com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, va promoure la creació de la Junta Autònoma de Museus, convertida al 1907 en la Junta de Museus de Barcelona que presidí…
(Abstracte del text de Rosa Alcoy i Pere Beseran, Puig i Cadafalch i la restauració de monuments. Institut Amatller d’Art Hispànic, 2002)

INTERVENCIONS EN MONUMENTS HISTÒRICS
Corbins
(Segrià), monument funerari romà.
Cuixà, Monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Empúries, jaciment greco-romà.
Favara (Saragossa), sepulcre.
Girona, banys àrabs.
Montserrat, abadia i Santa Cecília.
Ripoll, lauda sepulcral.
Sant Benet de Bages, monestir.
Sant Jaume de Vilanova, monestir.
Sant Joan de les Abadesses, monestir.
Sant Llorenç Savall, vidriera.
San Martí Sarroca, monestir.
Sant Pere de Rodes, monestir.
Santa Maria de la Seu d’Urgell, catedral.
Solsona, Seu.
Tarragona, Seu i Arc de Barà.
Terrassa, conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

RECONEIXEMENTS INTERNACIONALS EN VIDA
Doctor Honoris Causa per la Universitat de la Sorbona de París.
Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona.
Doctor Honoris Causa per la Universitat de Friburg, Alemanya.
Doctor Honoris Causa per la Universitat de Harvard, EUA.
Doctor Honoris Causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, França.
Membre corresponent a l’Acadèmia d’Inscripcions i Belles Arts de París.
Creació a la Universitat de la Sorbona de París del Centre d’Estudis d’Art i de Cultura Catalana.

Participacions a:
Congrés Internacional d’Arquitectura de Madrid (1904).
Congrés d’Història de l’Art de Roma (1913).
Congrés Internacional d’Estudis Bizantins de Bucarest (1924).
Congrés Internacional d’Estudis Bizantins de Belgrad (1927).