Síntesi biogràfica

Ramon ManentJosep Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art, neix a Mataró, al Carreró núm. 39, l’any 1867 en el si d’una família de fabricants de tuls i randes. Estudià a l’Escola Pía de Santa Anna de Mataró i el batxillerat a l’Institut de Segona Ensenyança de Tarragona. A més de la passió per a la història mostra gran disposició per les ciències físiques i matemàtiques doctorant-se l’any 1889. Pel 1863 ingressa a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i obté la llicenciatura el 1891. Va ser una de les figures més rellevants del modernisme. Essent arquitecte municipal del Mataró (1892-1896), s’hi construí nou clavegueram, el Rengle, de la Plaça Gran (1891-1893); el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Mataró (1893), la seu de La Beneficència (1894) i la casa Coll i Regàs (1897). Establert a Barcelona decorà la joieria Macià (1893) i dirigí la construcció de la casa Martí (Els Quatre Gats (1895). La seva residència d’Argentona (1897) i la masia del Cros dels Garí (Argentona 1899). A Barcelona també hi féu la casa Amatller (1900); la casa Macaya (1901), la casa Trinxet (1904) desapareguda, la fàbrica Casarramona (1911), i les caves Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia. (1904). També fou un rellevant urbanista destacant pel projecte d’enllaç de la Via laietana amb el centre antic de Barcelona i per l’ordenació de la Plaça de Catalunya de la Ciutat Comtal. I com a historiador de l’art és l’autor, entre d’altres, de l’obra L’arquitectura romànica a Catalunya (3 volums, 1909-1913) Es casa amb Dolors Macià i Monserdà (1892) amb qui tindria una filla, Pilar. L’any 1892 participà a l’Assemblea de la Unió Catalanista, a Manresa, representant a Mataró. Col·laborà a La Renaixença i al setmanari La Veu de Catalunya. Fou cofundador de la Lliga Regionalista (1901), fundador i president de l’Institut d’Estudis Catalans (1907). Aquest mateix any participà a l’expedició a la Vall de Boí per estudiar i preservar les seves esglésies romàniques. Dirigí les excavacions arqueològiques a Empúries (1908) promogudes per l’Institut d’Estudis Catalans. En el terreny polític, va ser regidor per la Lliga Regionalista, de l’Ajuntament de Barcelona (1901-1903), Diputat a Corts per la Lliga Regionalista (1907-1910), Diputat Provincial (1913-1924) i President de la Mancomunitat de Catalunya. (1917-1924). Durant la Guerra Civil (1936-1939) s’autoexilià a França (1936-1942). Acabada aquesta retorna a Barcelona i el règim franquista li prohibeix exercir d’arquitecte. Participà en la semi clandestinitat a la reorganització de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat reconegut d’Honoris Causa a les universitats de la Sorbona, Barcelona, Friburg i Harvard. Morí, vidu, a Barcelona, el 23 de desembre de l’any 1956, a l’edat de 89 anys, essent enterrat el dia de Nadal a la seva ciutat natal, al Cementiri dels Caputxins.

Manel Cusachs, periodista i historiador