Presentació

El 17 d’Octubre de 2012, aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch es creava, també, una nova Associació destinada a fer conèixer la vida i l’obra d’aquest mataroní i català il·lustre.  Es tracta de l’Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, pensada  amb la voluntat clara de difondre la seva tasca a tot Catalunya i encara més enllà.

Creiem que la figura de Puig i Cadafalch no ha rebut, encara, la valoració que té merescuda en els diferents àmbits en que va actuar i que, per simplificar, podríem resumir en tres: el polític, el d’arquitecte i el de científic i historiador.

Puig no es va considerar mai, ell mateix, un polític vocacional, per bé que va exercir en aquest camp amb una eficàcia i una transcendència  indubtables.

La figura de Prat de la Riba, tan important i propera, segurament ha dificultat la valoració de la de Puig; la seva mà dreta en tots els temes relacionats amb obra pública, cultura i urbanisme.

Quan mor Prat de la Riba, el 1917, Puig i Cadafalch és escollit per substituir-lo al davant de la Mancomunitat. Serà reelegit en el càrrec tres vegades i les dues darreres amb una majoria aclaparadora i tindrà l’ocasió de portar a terme el projecte dissenyat per Prat. De fet, la majoria d’actuacions de la Mancomunitat es concreten en aquest període de 6 anys del seu mandat, fins el cop de Primo de Ribera de 1923.  Sembla clar que Prat va crear l’instrument i que Puig el va consolidar, el va fer créixer i el va fer treballar a fons.

L’obra de govern de Prat hauria de ser coneguda com l’obra de Prat i de Puig perquè, de fet, són indestriables. Tots dos enamorats de Catalunya i amb una capacitat de treball fora de mida.

Junts varen sumar els millors avantatges del seny i la rauxa. Els resultats foren de tal envergadura que avui encara vivim dels fonaments i de les infraestructures que va iniciar la Mancomunitat, en molts aspectes.

En Puig i Cadafalch arquitecte és més conegut i valorat. Cosa certament difícil, tan a prop del seu mestre Domènech i Muntaner i de la figura de Gaudí.  Però les seves obres són al carrer, moltes d’elles ben restaurades i a mans d’entitats culturals que s’esforcen a fer-les conèixer.

És d’un gran interès penetrar en la barreja i la reutilització d’estils arquitectònics diversos que són presents, simultàniament o per fases, en la seva obra. La seva passió pel món medieval – inseparable, històricament, tan per a ell com per a Domènech i Muntaner, del renaixement de la pàtria catalana – a la vegada que la seva gran cultura europea- el portaran a utilitzar el repertori gòtic, el mudeixar, el pròpiament modernista, el noucentista i encara les influències del Països Baixos o de la Secezion vienesa.

És menys coneguda, en canvi, la seva gran  tasca com urbanista, principalment a Barcelona.

La seva obra escrita és extensa però, per damunt de tot, fonamental i de referència en els àmbits corresponents i a nivell internacional. La més coneguda, sens dubte, “L’arquitectura romànica a Catalunya”. Puig i Cadafalch participà en nombrosos congressos internacionals, aportant-hi les seves investigacions i exercí el magisteri en diverses universitats estrangeres.  Tot plegat li fou premiat amb nomenaments de doctor honoris causa per la Sorbona, Harvard, Friburg…entre d’altres.

La seva activitat a l’Institut d’Estudis Catalans- que va ajudar a crear,  ja fos com a  President – a partir de 1942- ja com a responsable de la Secció d’Història i Arqueologia, del 1950 fins a la seva mort, podria resumir i simbolitzar la seva genial aportació a la cultura catalana.

Un munt d’articles, dibuixos, escrits professionals inèdits i material escrit de l’època de la Mancomunitat, es troben a l’Arxiu Nacional de Catalunya.  Puig va tenir la lucidesa de salvar-los en amagar-los en la seva casa de Barcelona, quan l’historia de Catalunya va prendre un tombant molt perillós el 1923.

El llegat de Puig és, doncs, tan gran com polifacètic.

L’Associació Amics de Puig i Cadafalch es proposa contribuir a l’estudi i a la difusió de tots aquests aspectes, adreçant-se tant al món de la cultura, pròpiament dit, com al públic en general i als joves de les escoles en particular.


Esteve Mach Bosch
President