Puig i Cadafalch i Primo de Rivera, Conferència

Maker:0x4c,Date:2017-10-12,Ver:4,Lens:Kan03,Act:Lar01,E-Y

El dia 12 d’abril de 2018 al local de la Fundació Iluro del carrer Santa Teresa de Mataró va tenir lloc la conferència “Puig i Cadafalch i  Primo de Rivera” a càrrec de Josep Maria Roig i Rosich, historiador i professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili, que fou presentat per l’Esteve Mach, president de la nostra entitat.

Josep M. Roig és autor de diversos llibres entre els qual destaquem la Història de la Generalitat de Catalunya. Dels seus orígens ,medievals a l’actualitat. 650. Anys, amb altres autors. La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural. I la Història de l’Orfeó Català. També ha estat director de la Revista de Catalunya de l’any 2012 al 2015.

Començà dient que el títol de la conferència pot portar a un cert engany ja que tota persona té un context i que és del que avui ens parlaria. Del general Primo de Rivera va dir que va ser el primer dictador militar del segle XX persona a la que se li atribueix  un caràcter afable, cordial i que Puig i Cadafalch, en canvi, tenia fama de mal caràcter, esquerp, cantellut, explicant definicions en aquest sentit d’Eugeni d’Ors, Agustí Calvet “Gaziel” o Enric Jardí, que fou biògraf de Puig i Cadafalch. Observacions simplistes que amaguen altres aspectes.

Jardí al seu llibre biogràfic diu: ”Puig i Cadafalch. Arquitecte, polític i historiador de l’art” ha escrit al respecte que Puig “adquirí fama de persona contundent en les seves afirmacions que mostrava, en el tracte, una duresa que, amb els anys, anà eliminant” També reprodueix l’opinió que n tenia Gaziel va escriure que era “un exemple perfecte del català eminent però aspre i cantellut de “caràcter sec i tancat, ple de rampells imprevisibles” però “si el furgàveu una mica trobàveu un esperit despert i ple de nobles inquietuds” i acaba dient Gaziel que: “Més endavant, amb el frec per la vida, les topades doloroses amb la realitat i les responsabilitats del govern, perdé molts de caires tallants i s’esmolà considerablement –com una pedra cantelluda, a força de rodolar aigües avall, s’afina i esdevé un palet de riera”.

A Puig i Cadafalch li va tocar presidir la Mancomunitat de Catalunya en uns anys molt difícils després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), amb una crisi econòmica, sense oblidar l’agitació i els assassinats que es produïen a Catalunya i molt especialment a Barcelona. Puig era un home molt important de la Lliga que l’any 1920 va aconseguir tenir el màxim de poder al unificar les finances de les quatre diputacions catalanes que configuraven la Mancomunitat de Catalunya.

De Primo de Rivera va dir que el 13 de setembre de 1923 va fer un “pronunciamiento” i no pas un cop d’estat, com es diu, ja que va fer públic el seu posicionament i esperà a veure que passava a Madrid o a Sant Sebastià on hi estiuejava el Rei. Puig i Cadafalch es va creure les paraules del general respecte a Catalunya i participà en el comiat multitudinari que se li va fer quan Primo de Rivera marxava a Madrid. “Puig no era conscient de la brutalitat que vindria”. Pocs dies després se’n donaria compte de la situació.

Durant els anys 1919 al 1922 la Mancomunitat de Catalunya va avançar molt significant un assaig de govern propi creant estructures d’estat. Puig i Cadafalch davant del “pronunciamiento” del general colpista es va trobar “profundament sol”. Primo de Rivera en canvi a Madrid se sent fort amb el suport que la seva acció va provocar entre l’estament militar, de la dreta més conservadora  i del propi Rei Alfons XIII.

Puig i Cadafalch no va dimitir mai del càrrec de President de la Mancomunitat i a finals de l’any 1923 se’n va, s’exilia a la Catalunya Nord on hi tenia amics i un reconegut prestigi com a historiador de l’art romànic. I quan torna seria marginat també com a arquitecte pel llavors alcalde Baró de Viver.

La Mancomunitat de Catalunya, la qual presidí del 1917 al 1923, no va desaparèixer per incompetència sinó per una decisió política.

Aquells esdeveniments van significar la fi de la carrera política de Puig i Cadafalch el qual bo i presentar-se a les eleccions generals del 1932 s’hi presenta però no surt elegit.

Josep M Roig subratllà que Puig i Cadafalch sempre es va mantenir fidel als seus principis i de retorn de l’exili de la postguerra no es passà al bàndol nacional ni va signar cap document d’adhesió a Franco.

La dignitat de Puig i Cadafalch –va concloure el conferenciant- la va mantenir fins al final de la seva vida.

Acabada la conferència i després del torn de preguntes el president de la nostra entitat senyor Esteve Mach li va lliurar la Medalla de la nostra associació, disseny de Manuel Cusachs i Xivillé, membre d’Honor dels “Amics de Josep Puig i Cadafalch”.

                                                           Manuel Cusachs i Corredor

20180412_193656_HDR 20180412_193923_HDR 20180412_203524_HDR 20180412_210347_HDR

Bookmark the permalink.

Comments are closed